La Història del Procés de Beatificació dels Servents de Déu comença en vida, però és després de la mort quan comencen oficialment. Abans s'exigia que per obrir un Procés passessin 30 anys des de la seva mort. Actualment es pot fer al cap de cinc anys.

Per a nosaltres ha estat providencial tenir impresa, i que s'hagi conservat, la primera biografia que va escriure, l'any 1905, el Rvd. P. Jaume Nonell S.J. Ell i les persones que donen testimoni la coneixien i parlen del que han vist. És el millor document que tenim. S'hi reflecteix com els seus contemporanis reconeixien la santedat de la Mare Esperança: el seu germà Francesc, les religioses, els directors espirituals, els bisbes i sacerdots, els familiars, les amistats i les joves que rebia a casa seva. Tots valoraven la seva tasca i la seva vida de lliurament a Déu i als altres.

Ja l'any 1949, la Congregació va voler que s'obrís el Procés diocesà, però algunes dificultats ho van impedir.

Les passes fetes fins al moment han estat les següents:

1. Obertura i Clausura del Procés Diocesà a Lleida
El 22 de gener de 1991 el Sr. Bisbe indica per Decret que queda introduïda la Causa de la Serventa de Déu, M. Esperança González. L'octubre de 1992 es nomena el Tribunal Diocesà i es prepara tota la documentació del Procés Diocesà. El 30 de desembre de 1993, es Clausura el Procés Diocesà a l'Església Parroquial de Sant Llorenç, molt vinculada a la vida de M. Esperança. Aquest fou un dia de goig per la Congregació, la Diòcesis i l'Església. Concelebraren dos bisbes i 33 sacerdots.

2. Obertura del Procés a Roma
El dia 29 de gener de 1994 es lliura, a la Congregació per a les Causes dels Sants, la Documentació recollida en la Diòcesis de Lleida. El dia 28 de febrer del mateix any, rebem el Decret d'Obertura del Procés a Roma.

3. S'aprova la Documentació del Procés Diocesà
Amb data de 18 de novembre de 1994 ens arriba el Document d'aprovació del Procés a la Diòcesis. Es nomena Postulador de la Causa i Relator i es comença el Procés a Roma.
Amb la finalitat que es conegui arreu la santedat de la Mare Esperança, es comença a editar el Full Informatiu que arriba a molts llocs d'Espanya i l'estranger.

4. Elaboració de la Positio i aprovació del Relator
A principis de gener de 1995 comencem a preparar-la. El dia 20 de juny de 1997, Monsenyor José Luís Gutiérrez va firmar la Positio amb data de 7 de juny, festivitat, aquell any, de l'Immaculat Cor de Maria. Per a nosaltres fou una gran alegria.

5. Estudi dels historiadors
Quan en una Causa sobrepassen 30 anys de la mort, la Positio passa per una prova històrica, que no han de passar les que són contemporànies.
Un grup d'historiadors ha d'emetre el seu vot sobre:
- Si les investigacions dels documents per il·lustrar la vida i obra de la Serventa de Déu han estat ben fetes.
- Si els documents recollits i adjuntats a la Positio tenen fe històrica.
- Si en els documents s'hi troben elements per a un fonament històric sòlid, per tal de donar validesa sobre les virtuts i fama de santedat de la Serventa de Déu.

6. La Positio rep bona nota per part dels historiadors
El dia 16 de desembre de 1997 els Consultors Històrics emeten el seu vot positiu.
Monsenyor José Luís Gutiérrez, Relator de la Causa, va dir: "Estic gratament sorprès per la rapidesa amb la qual s'ha donat el vot històric. Hi ha moltes causes que han estat presentades abans que la nostra i encara no se'ls ha donat el vot. Humilment he de dir, que aquest mèrit no és meu".

7. El vot dels Teòlegs
- El 12 d' abril de 2005, tingué lloc la reunió dels Teòlegs per donar el vot sobre l'Heroïcitat de Virtuts de la M. Esperança. El vot fou positiu i unànime. Els nou teòlegs es pronunciaren a favor de que la Mare Esperança va practicar les virtuts en grau heroic.

Seguidament s'havien de pronunciar els Cardenals, però aquesta reunió s'ajorna per la mort del Papa Joan Pau II.

S'interromp el calendari fins que el nou Papa nomeni els Prefectes de les Congregacions.

8- El vot dels Cardenals

El dia 13 de desembre de 2005, els vint Cardenals van emetre el seu vot després de l'estudi de la Positio sobre vida i virtuts de la Mare Esperança González.

Teòlegs i Cardenals, membres de la Congregació per a les Causes dels Sants, han constatat l'heroïcitat amb la qual va practicar les Virtuts teologals, cardinals i altres vinculades a elles.

Havent-ho comunicat al Papa Benet XVI, aquest acull els seus desitjos i ordena redactar el Decret de reconeixement de les Virtuts Heroiques.

9- La Mare Esperança declarada VENERABLE

El dia 28 de abril de 2006, es firma el Decret, data en la qual es considera declarada Venerable i el Decret adquireix valor públic i jurídic.

10- Punt del Procés on ens trobem

El pas següent és la BEATIFICACIÓ, però es requereix un miracle. Invoquem-la amb fe i esperança, especialment davant de malalties greus, demanant la curació per intercessió de la Venerable Mare Esperança.